Marc Ferrayuoli · @mferrafarre
18th May 2012 from Twitlonger
Una resposta exel·lent de Assumpció Estivil a l'editorial del @COBDC d'aquest mes. Digna de llegir-la --> En resposta a l’editorial del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, crec que quan determinada decisió s’ha de justificar fins al punt en què ho fa aquest document, és que probablement les coses no són tan diàfanes com podria semblar als seus autors. No entraré a debatre si per dirigir la Biblioteca de Catalunya cal tenir o no alguna titulació en Biblioteconomia, tot i que potser s’hauria de començar per aquest punt i fer-ho amb tota sinceritat. Però, les coses com estan, en el cas de la declaració del Col·legi, i en la seva argumentació, hi ha alguns errors o inexactituds que potser convé aclarir.
En primer lloc, una bona part d’aquests 2.000 llicenciats en Documentació de què parla el comunicat no es podrien presentar, si els abellís, a la convocatòria de la plaça de director de la Biblioteca de Catalunya, ja que no tenen la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació. Així doncs, argumentar a favor de la convocatòria perquè hi ha aquests 2.000 llicenciats és, si més no, capgirar la realitat.
En segon lloc, no es pot afirmar tan taxativament que “abans de l’aparició de la llicenciatura en Documentació, per accedir a un càrrec d’aquestes característiques calia tenir, a banda de la diplomatura en Biblioteconomia, una llicenciatura en qualsevol altra especialitat”. Si examinem el cas mateix de la Biblioteca de Catalunya, veurem que això no ha estat així. Tampoc no ho ha estat en el cas d’altres organismes que, molt després de la posada en marxa de la llicenciatura en Documentació, han continuat acceptant altres títols de llicenciat, que sovint se sumaven a la diplomatura o, alternativament, un títol de llicenciat en Documentació que se sumava a una llicenciatura en una altra àrea. I això ha estat així fins al dia d’ahir, i probablement continuarà sent així. Potser no n’estic al cas, però no recordo que el Col·legi hagi sortit a la defensa de la doble titulació en aquestes altres ocasions.
D’altra banda, i crec que aquest és un punt important de l’argumentació, la declaració oblida que es demana una llicenciatura que a Catalunya ha tingut una vida de deu anys i que el curs 2009-2010 va deixar d’admetre alumnes nous. Així és que en aquests moments es demana una titulació que ja no s'imparteix i que ha tingut una existència breu --per no parlar de la seva reputació més aviat migrada. En contra d’allò que diu la declaració del Col·legi, soc del parer que defensar la posició que defensa és oblidar la història de la professió i fer tabula rasa a la primera de canvi.
Si una servidora tingués ganes de presentar-se a la convocatòria --que no en té--, i encara més important, si pogués presentar-s’hi --que no pot perquè pertany a les classes passives de l’Estat--, ara mateix consideraria --i de fet considero-- que el Col·legi em tracta com si fos un membre de segona o de tercera categoria. Mai no em donaria l’oportunitat de presentar-me al concurs que ara es convoca malgrat tingui la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, una llicenciatura de cinc anys en Filosofia i Lletres (Filologia Romànica) i un doctorat en Biblioteconomia i Documentació.
Per tot això crec que s’hauria de demanar una certa coherència al Col·legi. Si de debò creu que ha de defensar tan aferrissadament aquella doble titulació, hauria de limitar la capacitat de ser-ne membre a les persones que la tinguin. Alternativament, podria crear una categoria inferior de membres. Si més no, així sabríem d’antuvi què defensa el Col·legi que mantenim entre tots a parts iguals.